I aquí s’acaba tot (1-3)

No ha pogut ser. La Tercera serà l’hàbitat del Terrassa l’any vinent en perdre tota opció de play-off avui. Després d’una primera part esperançadora, tot se n’ha anat en orris a la segona, funestament i inexplicable. S’aproximen molts canvis a la disciplina egarenca aquest estiu.

La fi del camí // Àlex Izquierdo

Farà falta reflexionar. Molt. És digne d’estudi el cas del Terrassa, sense cap mena de dubte. Ja són dos anys seguits desinflant-se a la segona volta després d’una primera força esperançadora. I és que, en el fons, tothom s’esperava que això succeís.

Està clar que els aficionats més acèrrims sempre guarden algun gram d’esperança dins el seu cor, però la lògica marcava que, atenent als últims resultats, els play-offs eren una quimera. El que sí era exigible és caure com homes, de peu i lluitant, i no com nens, sense saber d’on venen els trets ni traient l’orgull propi.

Com dèiem, la primera part no ah estat del tot dolenta. Ha començat avisant l’Olot, amb un tir al travesser, però poc a poc els roigs han anat imposant la seva necessitat de sumar (recordem que els visitants ja havien fet els deures i no es jugaven res). Després d’uns quants intents, la recompensa del gol ha arribat a prop del descans, amb un rebuig del porter aprofitat per Carlos dins l’àrea petita. Com que el Manlleu encara empatava, els egarencs eren equip de play-offs. Per una estona, com a mínim.

A la segona part es produiria l’hara-kiri terrassenc, un suïcidi esportiu en tota regla. 3 gols encaixats en 10 minuts després d’una primera meitat controlada fàcilment. Si algú vol una explicació, potser és que els jugadors han begut alguna cosa en mal estat al descans. O que, simplement, el Terrassa no estava destinat a pujar. No es pot anar en contra dels designis del karma.

Raúl, en dues ocasions després d’un u contra u amb Miguel Ángel i de centrada d’Edile, i Granell, de cap tot sol a l’àrea, serien els botxins dels locals. O, més ben dit, comparteixen aquest honor amb la desídia i incapacitat de trobar solucions a la seva crisis dels egarencs. Però ara ja és massa tard: s’aproxima un nou Terrassa al final de l’estiu. Esperem que, com a mínim, la maledicció de les segones voltes no continuï amb aquells que vinguin.

Redacció Esports Diari Ègar // Albert Morillas

Publicat per Redacció TerrassaEsport a 6 maig 2012. Arxivat a Esports, Futbol. Pots segui les respostes a aquest article a través de RSS 2.0. Pots saltar al final i deixar una resposta. No està permés el Pinging.