L’1×1 del Terrassa FC – UE Rubí

No va ser un dia fàcil a l’oficina el derbi vallesà. El Rubí va sortir amb tan d’ímpetu que els egarencs van haver d’adaptar-se amb canvis tàctics i de mentalitat. Sense patiment no hi ha liderat. Veiem com ho van fer els jugadors individualment:

Diego Gómez: les va treure de tots els colors a la primera part, fins al punt de ser considerat el millor del partit. La seva agilitat va permetre al terrassa arribar guanyant al descans. Va a més.

Manu Moreno: jugar a la dreta tot i ser esquerrà tancat? Cap problema. Van buscar-li les pessigolles sabent que no era la seva banda bona i se’n van emportar una desagradable sorpresa. Millora a passos agegantats.

Ramón Suárez: no es sentia còmode a la dreta i l’Olmo va preferir que tornés al centre de la defensa. Imprescindible per treure la pilota i realitzar les cobertures.

David García: el capità segueix exercint com a tal, ordenant la defensa i tallant les internades dels davanters rivals. Se’l veu amb seguretat i confiança. Va salvar un gol cantat sobre la línia.

Pep Arau: va mostrar-se nerviós de central i va tornar al lateral, que és com casa seva. Allà va estar més fort, ben situat i recuperant sensacions per tornar a estar al 100%.

Libo: totcampista com sempre. És sempre a tots llocs, tan per rebre de la defensa com per sumar-se a l’atac. és la balança que equilibra l’equip. Va tenir diversos companys al centre, i va rendir igualment.

Joshua: primer gol aquesta temporada per ell. Va tornar al seu lloc habitual del doble pivot i, curiosament, va anotar el dia que va jugar més lluny de la porteria. Va ser substituït per tenir una groga.

David López: partidàs el seu. No només va marcar, també va portar boja la defensa rubinenca amb la seva velocitat i ritme infernal. De vegades sembla clar que la Tercera se li queda molt curta, però, de moment, està al Terrassa per arribar-hi.

Montero: voluntariós, va aplicar-se més en defensa que no pas en atac. Ja fa uns quants partits que se’l veu amb menys espurna i ja són diverses les veus que reclamen que descansi per agafar forces.

Carlitos: l’home gol, torna a ser pitxitxi en solitari amb 13. Últimament està destacant per alt, ja que el gol el va fer amb el cap. Va tenir-ne una altra però Surinachs va refusar la pilota. Segueix sumant.

Molist: el veterà killer va veure com a la segona part es situava al costat de Libo, com un migcentre més. Aquesta és una mostra més del seu compromís amb el projecte: on sigui, quan sigui. Sempre aporta.

Urbano: passen els partits i segueix sumant minuts molt valuosos per la seva recuperació total. Cada cop connecta més amb la resta de l’equip i en un parell d’sprints va deixar clar que la velocitat és un dels seus punts forts.

Romero: 15 minutets pel nouvingut de cara a integrar-se en el grup. Alguns minuts va estar al costat de Carlos i els últims tot sol de referència. Li manca entendre’s amb qui li ha de donar les passades de gol, però qualitats físiques no li falten.

Gerard Trives: presència testimonial pel migcampista, que va sortir per eliminar uns segons al cronòmetre cap al final.

Redacció Albert Morillas (@leBusinessCat)

Foto: Àlex Izquierdo (@AlexIzquierdo1)