L’1×1 del Terrassa FC-CF Montanyesa

La “celebració” pel campionat d’hivern amaga algunes noves tendències pel que fa al rendiment dels egarencs. La facilitat golejadora ha quedat desplaçada a favor d’una seguretat defensiva que s’està imposant poc a poc. Veiem com va ser el dia a la feina pels jugadors egarencs:

Diego Gómez: només va haver de fer una actuació de mèrit, però ben bé es podria dir que va canviar el signe del partit. Va guanyar un u contra u a Eloy amb empat a zero. Sempre atent, molt segur en les blocades.

Lalo: quan s’hi posa no hi ha qui l’aturi. Va començar una mica dubitatiu mentre s’adaptava al lateral; no va importar. Va trobar una autopista per doblar a l’extrem i centrar sense perdre mai la posició. Potser aquesta posició li adiu més al haver-hi un major nombre de metres per recórrer.

Ramón Suárez: tot elegància, i és que per alguna raó de vegades actua al centre del camp. Va estar molt concentrat a l’hora d’aturar els davanters de la Montanyesa i sempre va treure la pilota amb criteri. Va mostrar uns nervis d’acer en ocasions per negar-se a donar pilotades.

David García: ahir, més aviat, va ser Garcimbauer. Sembla que les vacances de Nadal el van revitalitzar, essent un mur defensiu i fins i tot permetent-se un detall de qualitat amb un barret. Va ser providencial rebutjant una centrada d’Achille quan Diego Gómez ja estava batut.

Manu Moreno: va actuar de lateral més defensiu, cosa encertada si tenim en compte que la banda preferida dels barcelonins va ser la seva. No el van sobrepassar en cap moment, donant una gran sensació de solidesa. Va ser canviat per no arriscar, ja que tenia una groga i a més arribava tocat al matx.

Libo: funció de tap al centre del camp i d’enllaç de la pilota entre la defensa i l’atac. Com sempre, molt professional i aplicat en la seva parcel·la, va fer-se fort a mesura que passaven els minuts.

Gerard Trives: segon partit consecutiu de titular per ell. Va aparèixer al costat de Libo fent una funció més tècnica de toc i distribució cap als atacants. Demostra que es pot confiar en ell. Va donar pas a Urbano en el minut 82.

Joshua: polivalent i destacat, va començar a la banda dreta, va aparèixer esporàdicament a l’esquerra i va triomfar de mitjapunta. Amb confiança és un luxe. Es va permetre portar a terme algunes parets i una passada de taló. Va bsucar el gol amb algun xut llunyà. Omnipresent.

Montero: formant part de la banda més defensiva ahir del Terrassa, no va poder lluir-se. De fet, els seus millors minuts van arribar a banda canviada. De lateral esquerre no va desentonar. Segueix disputant tots els minuts de la temporada.

Molist: el veterà golejador no té problemes per posar-se el mono de treball quan cal. Amb la defensa dels de Nou Barris molt poblada, Molist va buscar sorprendre intercanviant posicions amb Carlos contínuament. Va associar-se amb freqüència amb tots els homes de dalt.

Carlitos: un cop més, determinant. La seva rematada de cap va donar els tres punts al Terrassa. Com sempre, va barallar-se aferrissadament amb la defensa rival, va guardar la pilota per esperar als seus companys i va deixar algun regat per la galeria. Va patir un penal no assenyalat, que a sobre va acabar amb groga per ell.

David López: retorn agredolç per l’extrem. Per una banda, seva va ser la centrada del gol, a més de ser l’home sobre qui van cometre penal. Per altra, va ser l’encarregat de xutar-lo, sent aturat per Marc. En qualsevol cas, va deixar clar que torna a ser l de sempre, desbordant com ens té habituats.

Sergio Urbano: el 12 ja està entre nosaltres. Va tenir 10 minutets per anar recuperant sensacions. Es va situar a la davantera i va tenir alguna ocasió. De moment no se li ha d’exigir res, només que agafi ritme de competició.

Albert Morillas

Foto: Àlex Izquierdo

Redacció @diariegar