L’1×1 del Terrassa FC-CF Balaguer

No va ser el millor partit del Terrassa, però amb ofici i gràcies a l’encert de Carlitos els jugadors van ser capaços de sumar tres punts d’or. L’equip segueix en clara línia ascendent mentre cada cop queda menys per a que tornin els lesionats. Anem amb l’1×1 egarenc:

Diego Gómez: segona jornada consecutiva de bossa de pipes pel jove porter. Els balaguerins només van xutar a porta amb la falta directa del gol, i ni el mateix Yashin hi podria haver arribat. Va fer una bona feina dirigint la defensa, en tot cas.

Carlos Osuna: dia més aviat tranquil pel lateral reconvertit. No es va prodigar gaire en atac, però en cap moment el van superar defensivament. Va ser substituït per David López, cosa que fa pensar que encara té algunes molèsties.

Dani Erencia: continua en mode Beckenbauer. Està amb confiança i se li nota. Si rep una pilota en una posició endarrerida, no té problema per marcar-se un “Lucio” i pujar amb l’esfèric controlat fins que veu una passada clara. El seu físic li va permetre abusar dels davanters del Balaguer.

Ramón Suárez: més discret que Erencia, però igualment efectiu. Va ser l’encarregat en ocasions de treure la pilota jugada. Forma una bona parella amb el seu company central, ja que es complementen a la perfecció.

Manu Moreno: lateral o extrem? Ahir tant feia pel menut esquerrà. Com que la seva posició natural està a la banda, al contrari que Osuna, té més facilitat per arribar fins la línia de fons. Tot voluntat, s’hi va deixar la pell.

Libo Ruiz: com és habitual en ell, va ajudar a llençar els atacs egarencs com a migcentre més proper a la defensa. A més, es va permetre algun detall de gran qualitat com un túnel. Mai dóna menys d’un 6.

Joshua Romero: de migcentre? D’acord. A la banda? També. El centrecampista està creixent dia a dia i cada cop se’l veu amb més confiança. Distribueix, intercepta i s’apropa a la porteria rival. Va acabar jugant d’extrem dret, i certament no desentona enganxat a la línia de cal.

Gonzalo Balbi, “Lalo”: ahir no era el dia per fer mal a través de les bandes. El Balaguer sabia que aquest és un dels forts del Terrassa, i van vigilar de ben a prop als extrems. Lalo va seguir fent gal·la del seu bon regat, però no va poder apurar les carreres com hauria volgut. Va acabar de lateral dret.

Sergio Montero: igual que Lalo, va ser marcat aferrissadament. L’extrem ho va entendre ben aviat, i va provar d’entrar pel centre a través de desmarcades. Segueix sent l’únic jugador de camp que ha sumat tots els minuts: incombustible.

Carlitos Martínez: 2 gols. Què més li podem demanar? Té una facilitat innata per rebre pilotades en llarg, baixar-les a la gespa i jugar-les cap als seus companys. Segueix tenint l’olfacte golejador intacte, ja suma 11 gols. Curiosament, ha tornat a anotar quan tot just s’havia trencat una mà, com ja va passar a inicis de temporada. Caldrà un martell si entrem a play-offs?

Xavi Molist: hi ha dies en que no toca anotar, sinó ajudar l’equip portant a terme altres funcions. Molist va aparèixer de davanter centre, a la banda dreta, de mig centre… allà on l’equip el requeria. La seva experiència i qualitat tècnica li permeten adaptar-se on calgui. Un luxe.

David López: poc podem analitzar del seu partit: va recaure lesionat de nou en iniciar una carrera. No sembla greu, però caldrà estar atents als anàlisis que se li realitzin. En el millor dels casos, arribarà per l’Olot. En el pitjor, estarà per rebre la Montanyesa. Òbviament, no anirà amb la catalana amateur.

Gerard Trives: la seva entrada va significar el canvi a un 4-3-3. Va aportar criteri al centre del camp, però poc més es pot dir: quan va entrar el partit ja era mort.

Pol Malgosa: un nou juvenil debuta amb el primer equip. Se’n va emportar un record del partit en forma de targeta groga. Segurament,no li va importar. Va ser aclamat per la grada per la seva condició d’home de la casa.

Foto: Àlex Izquierdo

Redacció @diariegar