Cara a cara amb: Vicenç Villatoro

Vicenç Villatoro va néixer a Terrassa l’any 1957. És escriptor i periodista i actualment dirigeix l’Institut Ramon Llull. Llicenciat en Ciències de la Informació, ha dut una vida a cavall entre l’escriptura i el periodisme. Ha escrit poesia, prosa, novel·la però també assaigs, articles d’opinió o lletres de cançons.

Dins el camp periodístic, ha col·laborat en molts mitjans de comunicació, entre els que destaquen, Serra d’Or, Revista de Catalunya, El Periódico de Catalunya, El País o el El Temps. La implicació amb la defensa de la cultura i la llengua catalana, l’ha portat a ocupar el càrrec de direcció del diari Avui així com de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i l’Institut Ramon Llull.

L’habilitat de Villatoro en l’escriptura l’han portat a obtenir molts premis literaris, com el Sant Jordi de novel·la (1981), el Ciutat de Barcelona (1987), el Documenta (1991), el Carlemany (2004) i el Ramon LLull (2010) per la novel·la Tenim un nom, que té com escenari la ciutat de Terrassa de la infantesa d’en Vicenç. Una Terrassa força diferent de l’actual en la qual l’escriptor ens recorda que “el centre estava ocupat fonamentalment per les fàbriques tèxtils” i on “tots els meus itineraris personals són itineraris entre aquestes fàbriques”.

A banda de la faceta més professional, Vicenç Villatoro ens explica que tot allò que li agrada fer d’una manera o d’una altra acaba alimentant la literatura i el periodisme. Així, assegura que li agrada “veure món, veure el Barça quan fan el Barça o escoltar música no particularment moderna”. Unes aficions que no compten amb la participació en les xarxes socials. I és que el periodista terrassenc no té ni Facebook ni Twitter perquè tot i que “m’interessa molt la seva existència, jo no sabria què fer-hi”, expressa.

Diari Ègar